A Tan a prop, les dues intèrprets es troben sobre una plataforma còncava de guix, un espai diminut, ferm però fràgil, que augura la complicitat dels cossos en la intimitat. S'hi investiguen els límits de l'equilibri i la cooperació entre sí per mantenir-se a sobre. Aquesta trobada íntima passa per moments diferents que reflecteixen la complexitat de les relacions humanes: transiten la vulnerabilitat i la fortalesa que rau a ser present amb l'altre.

La impredictibilitat de treballar amb un element extern i el fet d'acceptar les propietats del guix com a condicionants, requereixen que tant el públic com les intèrprets cedeixin el control a la matèria. Ja no són elles les que modelen el material, sinó a la inversa: és el guix que les guia en els seus moviments i n'altera la forma dels cossos.